Del 72. al 84.

Veure sense àudio.

mmmmmmmCom fa flors Jean Cocteau

La Gemma diu:

no es pot tornar d'un espectacle com el d'avui, d'una exposició, d'una fira o d'un cafè parisenc i pensar en la feina.

La Gemma diu:

que vol temps per agafar els colors de fusta, la llibreta, l'altra llibreta, uns pinzells i unes aquarel·les i enviar molt lluny els brochures, els midterms i els photoshops fets per encàrrec de gent amb mal gust i poca idea.

Menys d'una setmana per tornar i moltes coses a fer.

Vistes vistoses des de la Grande Roue de Concorde... tatxan!

Trobo a faltar ferotgement això, Antònia Font i una xocolata al carrer Petritxol.

Un vi a l'Ascensor.

69., 70. i 71.

Divendres. Demà hi torno.

Un petit chaperon rouge, Marjolaine LERAY.

Actes du Sud Junior, 2009, Arles.

Marjolaine Leray. 25e Salon du livre jeunesse

en Seine-Saint-Denis. Montreuil.

Fins el 68.

Un s'imagina que amb tants dies entre actualització i actualització deuen passar moltes coses. Aquest cop és veritat però van estar concentrades en pocs dies... i ja han quedat enrere.

Tots ho sabreu a aquestes alçades: em van robar la cartera, en un Zara de Rivoli, com una mera turista espanyola. Deurien pensar que anava de compres i que duia un muuunt de bitllets per fer-me un fons d'armari nou. Ni dos euros, però la feina i el disgust. Ara m'he posat a fer una cartera però la tela que he triat ha causat tal sensació a Badalona que abans d'enfilar l'obra final n'he fet una petite pochette pel Víctor. Això va ser el 12.

El dia anterior al robatori havia estat férié a França. Commemoració de l'armistici de 1918. Ells tenen un calendari festiu marcat per la història i nosaltres per la religió. Això va ser l'11.

El dia anterior al jour férié, vaig anar a veure a Coralie Clement i Florent Marchet al Théâtre Mouffetard. Ella es preciosíssima i ho balla tot com si fos un country. Ell, graciós. El teatre, petitonet i sense gaire artifici a l'escenari. Això va ser el 10.

Amb la Irina vam anar a veure una sessió d'obres del senyor Rybczynski a una sala de Denfert-Rochereau. El polonès i el català s'assemblen tant...! A part de les coincidències entre "qwadrat" i "quadrat" i "zupa" i "sopa"... No en plegàvem cap. No som tan polaques com crèiem. Aquí Media i aquí Tango.

Això del cinema ja va ser el 21. Pel mig, l'altra cosa important és que l'Aziza duu un anell de brillants al dit i que ja vaig conèixer el promès.

Què toca d'ara en endavant? Sembla que el més important és llegir molts fulls sobre xamanisme i fer un treball sobre Los amantes del círculo polar de Medem (he convençut una polonesa i una -crec que- tailandesa que té un nom que mai recordo i per posar-ho fàcil es fa dir Chanel) per màgia i un cartell per Promoció de l'esdeveniment (on ja hi he colat una fotografia del Teatre Principal de Lleida). En realitat, somio en anar al Salon du livre de Montreuil i que la Rebecca Dautremer em dediqui un llibre, un somriure... ja, m'és igual... però l'he de veure. =)

I en general... estic molt contenta perquè ja enyorada del frec i de l'escalfor de la matèria he rebut dues cartes. De la Mirren s'espera tot però de l'avi... oh, quina il·lusió! Prometo contestar.

Clement i Marchet. Un a dalt i l'altre a sota.

Com que les fotos no van acabar de sortir bé

perquè les feia d'amagatotis, penjo una cançó de la Coralie.

Samba de mon coeur qui bat - Coralie Clement

Por qué te vas - Les plaies Mobiles

La fanfàrria del primer dia. Perdoneu els moviments de càmera.

M'entretenia espiant els veïns i la gent que passejava.

Del 50. al 52.

Deixem-nos de tonteries. El més important ha passat avui: he descobert quin era el problema de l'internet. La Khadi, després d'un mes i mig de viure en aquest pis i jo manifestar que tinc problemes amb el nostre wifi, ha baixat del seu pis per provar de connectar-ho ella. Jo ja no hi tenia cap esperança, ho havia provat tot: alterar IPs, reinstal·lar els drivers del wifi, accedir a la configuració del router...

La senyora s'ha posat el meu dell a la falda, ha tancat totes les finestres i ha entrat a les connexions inalàmbriques. Ha teclejat la contrassenya i... voilà, "status: connected" i "signal strength: excellent". Què passava? Doncs que la contrassenya que ella m'havia donat el primer dia estava equivocada, que abans va la data de naixement que el seu nom de soltera. Per aquest estupídissim error s'han fet rics els de yoigo, he perdut cabell i hores de son, he estat tractada com una criminal wifística que destirotava a tota la companyia free i vaig haver de comprar una "clé usb" on configurar una xarxa wifi. En resum, que aquesta setmana recupero els 28 euros de l'usb quan el retorni i que no hi ha qui em pagui el patiment, les hores d'espera descarregant vídeos i pdf's, trucades "caigudes" de l'skype, etcetera, etcetera.

I els mesos de lloguer, pagats trinco-trinco i ni una disculpa.

La nit d'ahir a chez Ana i Richard va anar molt bé. Va ser una marató de crêpes i converses des de les 7 de la tarda a les 6 del matí. Ens queda descobrir si les dues torres que es veuen des de l'habitació de l'Ana són o no les de Notre Dame. Porra i aposta feta: un sopar al japonès. Irina, prepara't.

49.

Kaputt! Rien à faire! Diu el cordonnier d'Orsel a les 17'58h.

Del 35. al 48.

Estic perdent els bons costums.

Ha vingut ell i vaig trobar Eygletieres just a temps. Per la seva part, pernil i pollastre de la Fina.

Animo a tots aquells que van dir que vindrien a que facin maletes. Va.

Palais de Tokio. Meta-piti-abstraccionista-isabelí.

Hem descobert que hi ha un Chichu Art Museum.

Lui et moi, en definitiva.

Del 32. al 35.

M'he tallat el cabell i he rebut una carta i un sms del banc. Ja sóc clienta i el compte va.

Si a segon de carrera ens va sorprendre el Vinyals demanant-nos un collage, a Paris8 es porta fer mandales.

31.

Ha arribat el regal: madame Katia Goldmann. Res més a dir.

Bé, que tenen myspace i és aquest i que també tenen molts vídeos a youtube, alguns enregistrats a la Galerie Chappe, la del davant de casa.

Katia Goldmann et lui, Centre FGO Barbara. Chanson electro bazar.

Del 19. al 30.

Fem el nostre primer mes. París no m'ha regalat res en una data tan especial. Potser és que la història d'amor que prevèiem entre jo i la ville també és més de llibre i cinema que feta de realitat. Els diaris gratuïts, les hores atapeïdes de la línia 13 i els cops del seients plegables dels vagons del metro -que sí, que el soroll evidencia que funcionen i això deu ser bona notícia- no hi escauen a cap pel·lícula.

Durant deu dies n'han passat unes quantes. Problemes amb el banc, visites de la mare, instal·lacions de windows i algú que agafa vols per venir-me a visitar. Cada cop som més fans dels apéros vintage de Bordeaux (degustacions de vins bx i concertet) i tornarem a Le Réservoir. Tinc entrades per Coralie Clément i ja n'hem vist dues del Grand Palais. Ensor, a Orsay, comença en breu.

Més o menys he formalitzat la matrícula a Paris8. El sistema informàtic no els rutlla, era d'esperar. Allò és un campi qui pugui de quatre bâtiments, cadascun més particular que l'altre. No trobo la senyoreta Badt a la llista d'assignatures de dilluns soir del departament de cinema. La resta ha sortit bé.

Avui feien mal les orelles del fred (us ho diu una Virgili). Això ja começa. Tothom es frega les mans amb aquestes aigües matadores de grip A que pots trobar al costat dels olis de dutxa als supermercats i fent companyia als líquids netejadors de lectors i capçals en botigues de so i informàtica. Ahir vaig veure un nen que es fregava les mans amb l'anti H1N1, bufava per fer-les seques i s'emportava el dit a la boca. Clar, ara ja estan netes i el producte aquest boníssim, també, per a la salut.

Cadires. Cafeteria del Grand Palais.

Renoir. Final de visita i preparat l'atac a "De Byzance à Istambul".

Invalides. Feia un dia fantàstic, núvols i molt sol. De fet els núvols eren fantàstics.

Poulets de Cadet. Els francesos són més delicats, no els travessen.

Parc des Buttes-Chaumont. Fanàtics de l'esport.

Un diumenge qualsevol el parc sembla la cursa del Corte Inglés.

Quartier de la Mouzaïa. Aquests també viuen bé.

Plantilla 2. Rue des Lilas.

Plantilla 3. Mateixa rue.

Place des Fêtes. Mercat del diumenge.

Seine. Vista des de Cité quan ja ha caigut el sol. Tot i córrer per arribar-hi.

Bateau. Avui m'he estat mirant llargament l'aigua del Sena i el seu color. Algú ho pot descriure? És... com plom?

Felicitats a les Tereses, Teresines, Teresetes. Amb retard però jo encara no he passat de dia.

15., 16., 17. i 18.

Primer dia de classes. Bé, ha estat dia d'inscripcions i passadissos. No sé si em tocava fer això, però ho he fet. I si no ho he entès malament ja és oficial que sóc alumna en tres assigantures del departament de Comunicació i Cultura.

Només he assistit a una classe, de cinema. En anglès. "Magic in cinema: from Pasolini to Lynch". Quan la professora, Karin Badt, ha passat la filmografia de l'assignatura no hi havia cap títol de Lynch. Ha tornat a incloure'l en el programa del curs prèvia petició popular. Karin Badt afirma haver estudiat cinema, comunicació, filosofia, arts i teatre. Crec que no em deixo res. I diu ser una famosa periodista de cinema als EUA i novel·lista. Durant les tres hores de classe ha tingut temps d'explicar-nos tot això i els seus viatges a Uganda, Mèxic, l'Amazones... on ha investigat la màgia i el xamanisme i practicat el surf. Té un web, la primera entrada del Google. Si la voleu veure amb un vestit floral naïf preciós, entreu-hi. Pareu atenció al vol dels seus cabells i a la llista de "novels in progress", per tant, no publicades. Si ella és novel·lista jo sóc conductora. Mira, un dia o altre jo també me'l treuré el carnet... puc afegir-ho ja al currículum?!

Aquest cap de setmana hi ha hagut visita... o semi-visita. El Xavi ha passat per aquí amb el Miguel. M'ha ensenyat Le Marais de nit i la casa del Carles Costa. Hem celebrat una soirée catalana entre francesos i amb Fangoria de fons. I hem anat al Troisième =). I no vull parlar d'aquell kebab... se'm regira l'estòmac de pensar-hi!

La resta del cap de setmana, com sabreu, me l'he passat parlant per l'skype, ara que tots heu decidit modernitzar-vos i posar webcàmeres arreu. Per les noves tecnològies i per parlar amb la néta, som-hi!

Fa una setmana que vaig obrir el compte. No he rebut la targeta de crèdit, encara. Estem a dia 5 i visc com a final de mes... Com sigui sempre així...! Però m'han donat l'AGAUR, la beca de la Generalitat... I si no s'ha endut els diners el Millet, un dia d'aquests me l'ingressaran.

El francès va tirant. Alguns dels propietaris dels locals del barri ja no em fan el canvi a l'anglès i no em demostren que saben quatre paraules en espanyol que resulten ser italià. Ja he entès que cal parlar en català però tancant molt la boca i posant la veu greu i viril, com si parlessis per ràdio. I sí, avi, ja intentaré parlar "doucement". Per què sempre m'ho heu dit en francès, a casa?

Soirée catalana. Sí, hi havia pa amb tomàquet, xoriç... i llimes, rom, bretzels... Jo crec que més aviat era una soirée internacional.

Emploi du temps. Per avui les coses estan així.

Pinten dos dies de 9h a 21h.

12., 13. i 14.

Tenim els pompiers al barri i tot el veïnat a la finestra, guaitant què passa. Els bombers són molt molons i han entrat al carrer en direcció prohibida. Com que és tard i ja saben que no dormim perquè tots tenim el cap a fora, els cotxes i motos que volen entrar a Chappe en la direcció que toca i es troben amb la sorpreseta del camió i la super escala de cara giren cua tan sorollosament com poden. Marxa enrera i mig pneumàtic a terra. No ho saben fer tranquil·lament. Clar que, en aquests carrers, pot ser que, sense "fotre-li gasto", el cotxe no tiri perquè les pendents no són per riure.

Això de tocar la botzina no deu ser tan necessari, penso jo. Però es fa igual. Si la vida és teatre i espectacle, imagineu a París.

Ja tinc compte corrent francès. I vaig haver de córrer molt per fer-lo. Aquell dia teníem inscripcions a tallers de francès per a estrangers a la U i va tocar fer cua i triar una de les supermúltiples opcions sense entendre gaire quines diferències hi havia entre elles. En arribar a casa per agafar la documentació vaig adonar-me que la propietària havia oblidat adjuntar un document dels que havia demanat. Encara vaig haver de córrer més per aconseguir-lo, fotocopiar-lo... Però ara ja està, ja tinc número per a transferències internacionals, carnet de la biblioteca, d'aquí a una setmana la targeta de crèdit i d'aquí a tres, la Imagine R per al metro.

Tinc un mig brouillon d'emploi du temps. De moment, només aniré a la U tres dies. I seguits, que si toca fer escapada o rebre visites jo tinc pont cada setmana. Se superposen "Hist. des théories esthétiques", "Aspects de l'oeuvre d'art", "Analyse des images photograp.", "Pano. du video art", "Textes critiques et films", "Nouvelles esthètiques en arts du spectacle vivant", "Promotion de l'évènement", "Esthétique de la communication", "Art et vie", "Territories de l'imaginaire"... El que deia, que només en tinc un mig esborrany.

A l'internet que no rutlla s'hi han afegit una cisterna que perd aigua (ja arreglada) i un endoll molt important: el de la cuina. Ara cal tenir la nevera connectada al menjador i la rentadora, que va quedar-se a mig fer quan es va espatllar l'endoll, pren l'aigua de l'aixeta de la cuina. Crec que la propera visita dels bombers al barri no trigarà massa en arribar. I serà per un curtcircuit.

Bombers chappers. Chappe va ser l'inventor del telègraf òptic, un màstil que s'avistava des de molt molt lluny i que, segons la posició dels braços articulats que tenia a l'extrem, transmetia un missatge o altre. Jo crec que els bombers avui s'hi han apuntat perquè això d'aixecar l'escala sense acostar-la a cap finestra...

Només pot ser per fer-se veure de lluny.

10. i 11.

Victòria.

Ordinador de la gemma v.08? He tornat a posar el windows, ja no sé quants cops en aquesta setmana i escaig. També he pagat un wifi mensual. Em deixo més diners en cibers i en trucades que en transport.

Les dues úniques entrades que comencen per "ciber" al DIEC són ciberespai i cibernètic.

Ahir tocava trobada de catalans a París. L'amiga, un amic de l'amiga, un amic de l'amic de l'amiga... i així fins arribar a cinc. Els primers tres vam passejar pels jardins de Luxembourg. No hi faltava ningú, com a tota la ciutat, sempre plena de gom a gom. Els de les parades de gelats allargaven l'agost.

D'allà vam anar a Temple a fer una crêpe i, suposadament, a veure una jamsession de soul, però ens vam trobar el local tancat. Ja amb el grup engrandit vam fer un sushi en un restaurant japonès prop de Pigalle. Els japonesos d'aquí saben francès. I el propietari del local de després, en saber que no estàvem de visita i que jo visc a un carrer, va carregar els mojitos amb més rom.

-25 anys: entrada gratuïta al Louvre. Ho hem aprofitat abans d'anar de pícnic al parc de Belleville.

Jardins de Luxembourg. Quebeviuen, vaig dient tota l'estona.

Glaces. No n'entenc: 1) per què Frigo és Miko, 2) com poden cobrar 2'50eur per un calippo i 3) com tenen tanta imaginació per als sabors. La llista era llarguíssima!

Louvre. Antiquités égyptiennes.

Parc de Belleville. Aquest cap de setmana era la Fête des Jardins. Suposo que això ho explica.

8. i 9.

Ahir vaig tenir la meva primera -i esperem que ultima- festa Erasmus. Va ser a la discoteca MIX, al peu de la Tour de Montparnasse. Els espanyols s'hi havien citat molta estona abans per fer un "botellon" de cerveses reescalfades. Les catalanes ens vam seure en una terrassa d'una brasserie i vam fer una demi bouteille de vinet.
La discoteca és un dels millors clubs de Paris de house i techno, diu el web de presentacio. No n'entenc, no ho sé. Si que tenia un joc de llums i pantalles i columnes que s'il.luminaven per aqui i per allà... per celebrar.
Et posaven un autocollant amb la bandera del pais d'origen. La Irina, la musicologa de l'Esmuc, va triar la russa, pel seu nom. Jo vaig decidir posar-me la de Suècia i fer-me la sueca. A l'hora de ser a dins ja en semblava que no hi teniem res a fer. Els espanyols se les sabien totes i nosaltres només vam respirar una mica alleugerides quan va sonar la Bamba i la Britney Spears. Els altres afirmaven estar-se a la discoteca fins l'hora de l'obertura del metro. Vam agafar un Noctilien i vam marxar.

Avui m'han donat el meu carnet d'estudiant de Paris8 i he pogut fer la Moneo, el moneder electronic per pagar al fabulos restaurant de la U i a les màquines de begudes. Ara només falta aconseguir el compte francès, la targeta de crèdit i la Imagine R per al transport. Viatges il.limitats per 24euros al mes. A Barcelona son 56.

Carte d'étudiante. =)! Aixo i un segell del departament d'arts plàstiques... museus free!

Ai! També em falta fer el carnet de la biblioteca... I no, el tema ordinador, ordinador - wifi no acaba d'anar.

6. i 7.

Ja portem dos dies movent-nos per Saint Denis. Hi ha una biblioteca impressionant i una llista de carreres i "cursos intensius de" que no te'ls acabaries. 5 mesos seran tan poc!
Avui he fet un tomb per Saint Germain. Com ens passa a tots els catalans a Paris he trobat la llibreria "Pam de nas". M'acompanyava l'Amelia, italiana i estudiant de comunicacio, aussi. Coneix Lloret de Mar i diu que hi tornaria. En aquest punt he dubtat fer el favor de pagar-li la cocacola que feiem en una terrasseta molt tranquil.la, al costat d'uns espanyols. Te mil euros ingressats al compte frances i no hi ha manera que rebi la targeta de credit per retirar-ne uns quants. Per contra, hi ha un altre italia que s'esta en un hotel i que cada dia ha de carregar tots els seus estalvis a sobre perque no els vol deixar a l'habitacio.

El menu etudiant a Saint Denis val 2,90eur i consta d'un primer plat fred, un segon consistent i un postre. I es bo.

Les dues setmanes d'stage linguistique per a Erasmus son sobre temes tan interessants com "L'art de divertir-se sense arruinar-se", "Vida nocturna de Paris"... Entre nosaltres no parem de xiuxiuejar coses com "ja tens mobil frances?", "tens pis?" o "aniras a fer cua a relacions internacionals despres?".

Ens han dividit en quatre grups de nivell. Obviament, estic al D. Una quarta part del grup son d'Espanya. Nomes he trobat una catalana.

(pas de photo... endur-se la camera a Saint Denis pot no ser bona idea)

5.

L'ordinador torna a fallar. L'Aziza, la meva companya de pocs metres quadrats i molts de caminats, diu que sap d'un lloc on me'l poden arreglar.

Avui hem anat a La Défense. Ja tinc on penjar abrics i vestits i flexo per fer-me llum a la taula.

Els diumenges, a Abbesses, hi ha un mercat d'antiquaris. I molta gent remenant, passejant pel mig del carrer i fent cua a les boulangeries i bistrots.

Clau del 2ème - A. Més desitjada que un Chanel.

La Défense. Jo. Pare, mare, estic bé i encara no he perdut tots els quilos (impossible amb els farts de cuina argelina que em faig i els milers de coses bones que hi ha al Carrefour de Rochechouart: galetes, sucs, mantegues, formatges, iogurts...!), com podeu veure clarament a la foto.

Escales de la Grande Arche. Diumenge parisenc. Fer res.

Festival Just for Laughs. Totes les escales, esplanada... tooot ple de gent. El public ha fet una simulacio gegantina d'una escena de Titanic.

3. i 4.

Tinc sostre i és el de la capçalera.

Continua demà. L'Aziza ha arribat i li cedeixo el llit (el wifi no funciona i he de venir a la seva habitació a connectar-me).

Temple. Ahir va sortir el sol. Avui també.

2.

Chapeau, Chappe!

Demà tindré sostre si tot va bé. =D Qui ha dit que trobar pis a París és difícil?

Kfé Olé de Saint Blaise. Uns espanyols que en fan broma.

1. (bis)

Crec que Chappe seria un bon carrer per a una estudiant de comunicació.

Des del meu portàtil, l'he arreglat. Potser no duc bé el francès però he fet un curs accelerat d'informàtica.

Un de les Antilles i un de congolès em pregunten que si per ser catalana sóc més francesa que espanyola.

Si busques "Paris" a Spotify pots escoltar des de la Piaf a The Cure i de La Oreja de Van Gogh a Paris Hilton.

+33 6 676 47 232. Ja me'l sé =)

D'Artagnan Youth Hostel. Il·luminació psicodèlica, de prostíbul. Badalona, capital mundial.

La Flèche d'Or i La Gambetta. La sorpresa d'aquest matí. Aquest any, hi tornem i hi entrem sí o sí.

Plantilla de finestres. Vista des de la finestra. Tête à tête.

Père Lachaise. La negra és de Delacroix.

Ídem. Mélies, créateur du spectacle cinématographique. L'home que més ha fet pel visual té aquests ulls.

Les plaies mobiles. La fanfàrria d'Abbesses. Són estudiants de medicina. Tenen myspace.

Galerie Chappe. És tota platejada.

1.

Son mes les ganes d'estrenar-lo que les coses a explicar.
En un ciber carissim d'Abbesses, en un ordinador amb "english keyboard". A fora hi ha una fanfare que toca "besames muchos" i "por que te vas (es)". Als cavallets de Saint-Pierre son mes com Deu mana i hi ha un acordionista amb La Vie en Rose.
D'aqui a una hora vaig a veure un pis.