15., 16., 17. i 18.

Primer dia de classes. Bé, ha estat dia d'inscripcions i passadissos. No sé si em tocava fer això, però ho he fet. I si no ho he entès malament ja és oficial que sóc alumna en tres assigantures del departament de Comunicació i Cultura.

Només he assistit a una classe, de cinema. En anglès. "Magic in cinema: from Pasolini to Lynch". Quan la professora, Karin Badt, ha passat la filmografia de l'assignatura no hi havia cap títol de Lynch. Ha tornat a incloure'l en el programa del curs prèvia petició popular. Karin Badt afirma haver estudiat cinema, comunicació, filosofia, arts i teatre. Crec que no em deixo res. I diu ser una famosa periodista de cinema als EUA i novel·lista. Durant les tres hores de classe ha tingut temps d'explicar-nos tot això i els seus viatges a Uganda, Mèxic, l'Amazones... on ha investigat la màgia i el xamanisme i practicat el surf. Té un web, la primera entrada del Google. Si la voleu veure amb un vestit floral naïf preciós, entreu-hi. Pareu atenció al vol dels seus cabells i a la llista de "novels in progress", per tant, no publicades. Si ella és novel·lista jo sóc conductora. Mira, un dia o altre jo també me'l treuré el carnet... puc afegir-ho ja al currículum?!

Aquest cap de setmana hi ha hagut visita... o semi-visita. El Xavi ha passat per aquí amb el Miguel. M'ha ensenyat Le Marais de nit i la casa del Carles Costa. Hem celebrat una soirée catalana entre francesos i amb Fangoria de fons. I hem anat al Troisième =). I no vull parlar d'aquell kebab... se'm regira l'estòmac de pensar-hi!

La resta del cap de setmana, com sabreu, me l'he passat parlant per l'skype, ara que tots heu decidit modernitzar-vos i posar webcàmeres arreu. Per les noves tecnològies i per parlar amb la néta, som-hi!

Fa una setmana que vaig obrir el compte. No he rebut la targeta de crèdit, encara. Estem a dia 5 i visc com a final de mes... Com sigui sempre així...! Però m'han donat l'AGAUR, la beca de la Generalitat... I si no s'ha endut els diners el Millet, un dia d'aquests me l'ingressaran.

El francès va tirant. Alguns dels propietaris dels locals del barri ja no em fan el canvi a l'anglès i no em demostren que saben quatre paraules en espanyol que resulten ser italià. Ja he entès que cal parlar en català però tancant molt la boca i posant la veu greu i viril, com si parlessis per ràdio. I sí, avi, ja intentaré parlar "doucement". Per què sempre m'ho heu dit en francès, a casa?

Soirée catalana. Sí, hi havia pa amb tomàquet, xoriç... i llimes, rom, bretzels... Jo crec que més aviat era una soirée internacional.

Emploi du temps. Per avui les coses estan així.

Pinten dos dies de 9h a 21h.