Divendres. Demà hi torno.
Un petit chaperon rouge, Marjolaine LERAY.
Actes du Sud Junior, 2009, Arles.
Marjolaine Leray. 25e Salon du livre jeunesse
en Seine-Saint-Denis. Montreuil.
dissabte, 28 de novembre del 2009
dimecres, 25 de novembre del 2009
Fins el 68.
Un s'imagina que amb tants dies entre actualització i actualització deuen passar moltes coses. Aquest cop és veritat però van estar concentrades en pocs dies... i ja han quedat enrere.
Tots ho sabreu a aquestes alçades: em van robar la cartera, en un Zara de Rivoli, com una mera turista espanyola. Deurien pensar que anava de compres i que duia un muuunt de bitllets per fer-me un fons d'armari nou. Ni dos euros, però la feina i el disgust. Ara m'he posat a fer una cartera però la tela que he triat ha causat tal sensació a Badalona que abans d'enfilar l'obra final n'he fet una petite pochette pel Víctor. Això va ser el 12.
El dia anterior al robatori havia estat férié a França. Commemoració de l'armistici de 1918. Ells tenen un calendari festiu marcat per la història i nosaltres per la religió. Això va ser l'11.
El dia anterior al jour férié, vaig anar a veure a Coralie Clement i Florent Marchet al Théâtre Mouffetard. Ella es preciosíssima i ho balla tot com si fos un country. Ell, graciós. El teatre, petitonet i sense gaire artifici a l'escenari. Això va ser el 10.
Amb la Irina vam anar a veure una sessió d'obres del senyor Rybczynski a una sala de Denfert-Rochereau. El polonès i el català s'assemblen tant...! A part de les coincidències entre "qwadrat" i "quadrat" i "zupa" i "sopa"... No en plegàvem cap. No som tan polaques com crèiem. Aquí Media i aquí Tango.
Això del cinema ja va ser el 21. Pel mig, l'altra cosa important és que l'Aziza duu un anell de brillants al dit i que ja vaig conèixer el promès.
Què toca d'ara en endavant? Sembla que el més important és llegir molts fulls sobre xamanisme i fer un treball sobre Los amantes del círculo polar de Medem (he convençut una polonesa i una -crec que- tailandesa que té un nom que mai recordo i per posar-ho fàcil es fa dir Chanel) per màgia i un cartell per Promoció de l'esdeveniment (on ja hi he colat una fotografia del Teatre Principal de Lleida). En realitat, somio en anar al Salon du livre de Montreuil i que la Rebecca Dautremer em dediqui un llibre, un somriure... ja, m'és igual... però l'he de veure. =)
I en general... estic molt contenta perquè ja enyorada del frec i de l'escalfor de la matèria he rebut dues cartes. De la Mirren s'espera tot però de l'avi... oh, quina il·lusió! Prometo contestar.
Clement i Marchet. Un a dalt i l'altre a sota.
Com que les fotos no van acabar de sortir bé
perquè les feia d'amagatotis, penjo una cançó de la Coralie.
Samba de mon coeur qui bat - Coralie Clement
Por qué te vas - Les plaies Mobiles
La fanfàrria del primer dia. Perdoneu els moviments de càmera.
M'entretenia espiant els veïns i la gent que passejava.
diumenge, 8 de novembre del 2009
Del 50. al 52.
Deixem-nos de tonteries. El més important ha passat avui: he descobert quin era el problema de l'internet. La Khadi, després d'un mes i mig de viure en aquest pis i jo manifestar que tinc problemes amb el nostre wifi, ha baixat del seu pis per provar de connectar-ho ella. Jo ja no hi tenia cap esperança, ho havia provat tot: alterar IPs, reinstal·lar els drivers del wifi, accedir a la configuració del router...
La senyora s'ha posat el meu dell a la falda, ha tancat totes les finestres i ha entrat a les connexions inalàmbriques. Ha teclejat la contrassenya i... voilà, "status: connected" i "signal strength: excellent". Què passava? Doncs que la contrassenya que ella m'havia donat el primer dia estava equivocada, que abans va la data de naixement que el seu nom de soltera. Per aquest estupídissim error s'han fet rics els de yoigo, he perdut cabell i hores de son, he estat tractada com una criminal wifística que destirotava a tota la companyia free i vaig haver de comprar una "clé usb" on configurar una xarxa wifi. En resum, que aquesta setmana recupero els 28 euros de l'usb quan el retorni i que no hi ha qui em pagui el patiment, les hores d'espera descarregant vídeos i pdf's, trucades "caigudes" de l'skype, etcetera, etcetera.
I els mesos de lloguer, pagats trinco-trinco i ni una disculpa.
La nit d'ahir a chez Ana i Richard va anar molt bé. Va ser una marató de crêpes i converses des de les 7 de la tarda a les 6 del matí. Ens queda descobrir si les dues torres que es veuen des de l'habitació de l'Ana són o no les de Notre Dame. Porra i aposta feta: un sopar al japonès. Irina, prepara't.
dijous, 5 de novembre del 2009
Del 35. al 48.
Estic perdent els bons costums.
Ha vingut ell i vaig trobar Eygletieres just a temps. Per la seva part, pernil i pollastre de la Fina.
Animo a tots aquells que van dir que vindrien a que facin maletes. Va.
Palais de Tokio. Meta-piti-abstraccionista-isabelí.
Hem descobert que hi ha un Chichu Art Museum.
Lui et moi, en definitiva.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
