=)
divendres, 26 de febrer del 2010
dimarts, 16 de febrer del 2010
Quatre murs et un toit
"Ils habitent à Paris des apparts sans espace"
Bénabar - Quatre Murs et un Toit
Bénabar - Quatre Murs et un Toit
S'explica que trobar pis a París és molt complicat. Hi ha gent que passa setmanes i setmanes en hotels, d'altres que salten de la casa d'un amic a la d'un altre... O n'hi ha que hi tenen coneguts que fan el favor de deixar-t'hi quedar un court séjour a canvi que els facis de Cinderella.
Els primers dies jo em deia que la fortuna m'havia trobat a París. Vaig arribar el 15 de setembre, el 16 veia un apartament i el 19 ja m'hi instal·lava.
A París no costa trobar un pis car. Passa que poc es correspon amb la qualitat. I amb la comoditat.
A París no hi veureu gaires cotxets perquè quasi ningú té ascensor per pujar-los fins al 4t pis. 5è, 6è o 7è. Això sí, una bona bessonada genoll avall. Les cuines, en la majoria dels casos, són inexistents. Es porta més la kitchenette i el coin cuisine, mai espais de més de 2-3 metres quadrats. Contenen aiguera, microones, una nevereta baixa i la plaque chauffante. Si vas a parar en bona casa, pot ser que hi tinguis un petit four (si tens molta molta sort, un de mida convencional), una torradora, una bouilloire, una cafetera... D'entrada, tots aquests petits électroménagers estaran amagats dins d'armaris perquè no siguin noses en els 50x80 cm d'espai per cuinar.
De lavabos n'hi ha de totes menes... N'hi ha que hi tenen una llar de foc i tot, molt d'espai per un estenedor, banyera... D'altres són communs sur palier i la seva netedat va estretament relacionada a la cura que en tinguin els veïns.
El que tots tenim són quatre parets i un sostre. Aaah! Sí...! Intimitat... Intimitat? No, les parets són de paper: escolten i parlen. Vaja, "parlar per les parets", a París, no és tan inútil com a casa nostra. Els francesos d'arrel, per sort, són -o s'han tornat- gent silenciosa. Ni bruit al métro ni als restaurants. Els meus veïns només els sento si mouen algun moble o quan baixen per l'escala. Res més, per la resta diries que és un edifici fantasma.
Però si tens mala sort i no vius amb gent educada sota aquestes condicions, prepara't. De fet, és tan important trobar parets com algú amable i educat que hi habiti a l'altre costat. Si pel cas, la gent amb què vius no et deixa l'estenedor perquè hi té dues -tristes- camises a mig eixugar després que ells mateixos et demanin que et donguis pressa en buidar la rentadora -la necessiten perquè un familiar en posi una altra- i et responen "ves si no te les pots arreglar amb els penjadors i posant-ho per aquí per allà" per fer seca tota la bugada (idea bàsica: dues camises quasi seques < rentadora plena acabada de fer), també serà igual d'important la capacitat de les teves quatre parets i mobles, barres de cortina, passadors de la porta, calaixos, cadires, quadres, llar de foc... d'albergar peces de roba molles.
Posats a demanar, que el paper de les parets sigui assecant.
Els primers dies jo em deia que la fortuna m'havia trobat a París. Vaig arribar el 15 de setembre, el 16 veia un apartament i el 19 ja m'hi instal·lava.
A París no costa trobar un pis car. Passa que poc es correspon amb la qualitat. I amb la comoditat.
A París no hi veureu gaires cotxets perquè quasi ningú té ascensor per pujar-los fins al 4t pis. 5è, 6è o 7è. Això sí, una bona bessonada genoll avall. Les cuines, en la majoria dels casos, són inexistents. Es porta més la kitchenette i el coin cuisine, mai espais de més de 2-3 metres quadrats. Contenen aiguera, microones, una nevereta baixa i la plaque chauffante. Si vas a parar en bona casa, pot ser que hi tinguis un petit four (si tens molta molta sort, un de mida convencional), una torradora, una bouilloire, una cafetera... D'entrada, tots aquests petits électroménagers estaran amagats dins d'armaris perquè no siguin noses en els 50x80 cm d'espai per cuinar.
De lavabos n'hi ha de totes menes... N'hi ha que hi tenen una llar de foc i tot, molt d'espai per un estenedor, banyera... D'altres són communs sur palier i la seva netedat va estretament relacionada a la cura que en tinguin els veïns.
El que tots tenim són quatre parets i un sostre. Aaah! Sí...! Intimitat... Intimitat? No, les parets són de paper: escolten i parlen. Vaja, "parlar per les parets", a París, no és tan inútil com a casa nostra. Els francesos d'arrel, per sort, són -o s'han tornat- gent silenciosa. Ni bruit al métro ni als restaurants. Els meus veïns només els sento si mouen algun moble o quan baixen per l'escala. Res més, per la resta diries que és un edifici fantasma.
Però si tens mala sort i no vius amb gent educada sota aquestes condicions, prepara't. De fet, és tan important trobar parets com algú amable i educat que hi habiti a l'altre costat. Si pel cas, la gent amb què vius no et deixa l'estenedor perquè hi té dues -tristes- camises a mig eixugar després que ells mateixos et demanin que et donguis pressa en buidar la rentadora -la necessiten perquè un familiar en posi una altra- i et responen "ves si no te les pots arreglar amb els penjadors i posant-ho per aquí per allà" per fer seca tota la bugada (idea bàsica: dues camises quasi seques < rentadora plena acabada de fer), també serà igual d'important la capacitat de les teves quatre parets i mobles, barres de cortina, passadors de la porta, calaixos, cadires, quadres, llar de foc... d'albergar peces de roba molles.
Posats a demanar, que el paper de les parets sigui assecant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
