Fins el 68.

Un s'imagina que amb tants dies entre actualització i actualització deuen passar moltes coses. Aquest cop és veritat però van estar concentrades en pocs dies... i ja han quedat enrere.

Tots ho sabreu a aquestes alçades: em van robar la cartera, en un Zara de Rivoli, com una mera turista espanyola. Deurien pensar que anava de compres i que duia un muuunt de bitllets per fer-me un fons d'armari nou. Ni dos euros, però la feina i el disgust. Ara m'he posat a fer una cartera però la tela que he triat ha causat tal sensació a Badalona que abans d'enfilar l'obra final n'he fet una petite pochette pel Víctor. Això va ser el 12.

El dia anterior al robatori havia estat férié a França. Commemoració de l'armistici de 1918. Ells tenen un calendari festiu marcat per la història i nosaltres per la religió. Això va ser l'11.

El dia anterior al jour férié, vaig anar a veure a Coralie Clement i Florent Marchet al Théâtre Mouffetard. Ella es preciosíssima i ho balla tot com si fos un country. Ell, graciós. El teatre, petitonet i sense gaire artifici a l'escenari. Això va ser el 10.

Amb la Irina vam anar a veure una sessió d'obres del senyor Rybczynski a una sala de Denfert-Rochereau. El polonès i el català s'assemblen tant...! A part de les coincidències entre "qwadrat" i "quadrat" i "zupa" i "sopa"... No en plegàvem cap. No som tan polaques com crèiem. Aquí Media i aquí Tango.

Això del cinema ja va ser el 21. Pel mig, l'altra cosa important és que l'Aziza duu un anell de brillants al dit i que ja vaig conèixer el promès.

Què toca d'ara en endavant? Sembla que el més important és llegir molts fulls sobre xamanisme i fer un treball sobre Los amantes del círculo polar de Medem (he convençut una polonesa i una -crec que- tailandesa que té un nom que mai recordo i per posar-ho fàcil es fa dir Chanel) per màgia i un cartell per Promoció de l'esdeveniment (on ja hi he colat una fotografia del Teatre Principal de Lleida). En realitat, somio en anar al Salon du livre de Montreuil i que la Rebecca Dautremer em dediqui un llibre, un somriure... ja, m'és igual... però l'he de veure. =)

I en general... estic molt contenta perquè ja enyorada del frec i de l'escalfor de la matèria he rebut dues cartes. De la Mirren s'espera tot però de l'avi... oh, quina il·lusió! Prometo contestar.

Clement i Marchet. Un a dalt i l'altre a sota.

Com que les fotos no van acabar de sortir bé

perquè les feia d'amagatotis, penjo una cançó de la Coralie.

Samba de mon coeur qui bat - Coralie Clement

Por qué te vas - Les plaies Mobiles

La fanfàrria del primer dia. Perdoneu els moviments de càmera.

M'entretenia espiant els veïns i la gent que passejava.