Del 32. al 35.

M'he tallat el cabell i he rebut una carta i un sms del banc. Ja sóc clienta i el compte va.

Si a segon de carrera ens va sorprendre el Vinyals demanant-nos un collage, a Paris8 es porta fer mandales.

31.

Ha arribat el regal: madame Katia Goldmann. Res més a dir.

Bé, que tenen myspace i és aquest i que també tenen molts vídeos a youtube, alguns enregistrats a la Galerie Chappe, la del davant de casa.

Katia Goldmann et lui, Centre FGO Barbara. Chanson electro bazar.

Del 19. al 30.

Fem el nostre primer mes. París no m'ha regalat res en una data tan especial. Potser és que la història d'amor que prevèiem entre jo i la ville també és més de llibre i cinema que feta de realitat. Els diaris gratuïts, les hores atapeïdes de la línia 13 i els cops del seients plegables dels vagons del metro -que sí, que el soroll evidencia que funcionen i això deu ser bona notícia- no hi escauen a cap pel·lícula.

Durant deu dies n'han passat unes quantes. Problemes amb el banc, visites de la mare, instal·lacions de windows i algú que agafa vols per venir-me a visitar. Cada cop som més fans dels apéros vintage de Bordeaux (degustacions de vins bx i concertet) i tornarem a Le Réservoir. Tinc entrades per Coralie Clément i ja n'hem vist dues del Grand Palais. Ensor, a Orsay, comença en breu.

Més o menys he formalitzat la matrícula a Paris8. El sistema informàtic no els rutlla, era d'esperar. Allò és un campi qui pugui de quatre bâtiments, cadascun més particular que l'altre. No trobo la senyoreta Badt a la llista d'assignatures de dilluns soir del departament de cinema. La resta ha sortit bé.

Avui feien mal les orelles del fred (us ho diu una Virgili). Això ja começa. Tothom es frega les mans amb aquestes aigües matadores de grip A que pots trobar al costat dels olis de dutxa als supermercats i fent companyia als líquids netejadors de lectors i capçals en botigues de so i informàtica. Ahir vaig veure un nen que es fregava les mans amb l'anti H1N1, bufava per fer-les seques i s'emportava el dit a la boca. Clar, ara ja estan netes i el producte aquest boníssim, també, per a la salut.

Cadires. Cafeteria del Grand Palais.

Renoir. Final de visita i preparat l'atac a "De Byzance à Istambul".

Invalides. Feia un dia fantàstic, núvols i molt sol. De fet els núvols eren fantàstics.

Poulets de Cadet. Els francesos són més delicats, no els travessen.

Parc des Buttes-Chaumont. Fanàtics de l'esport.

Un diumenge qualsevol el parc sembla la cursa del Corte Inglés.

Quartier de la Mouzaïa. Aquests també viuen bé.

Plantilla 2. Rue des Lilas.

Plantilla 3. Mateixa rue.

Place des Fêtes. Mercat del diumenge.

Seine. Vista des de Cité quan ja ha caigut el sol. Tot i córrer per arribar-hi.

Bateau. Avui m'he estat mirant llargament l'aigua del Sena i el seu color. Algú ho pot descriure? És... com plom?

Felicitats a les Tereses, Teresines, Teresetes. Amb retard però jo encara no he passat de dia.

15., 16., 17. i 18.

Primer dia de classes. Bé, ha estat dia d'inscripcions i passadissos. No sé si em tocava fer això, però ho he fet. I si no ho he entès malament ja és oficial que sóc alumna en tres assigantures del departament de Comunicació i Cultura.

Només he assistit a una classe, de cinema. En anglès. "Magic in cinema: from Pasolini to Lynch". Quan la professora, Karin Badt, ha passat la filmografia de l'assignatura no hi havia cap títol de Lynch. Ha tornat a incloure'l en el programa del curs prèvia petició popular. Karin Badt afirma haver estudiat cinema, comunicació, filosofia, arts i teatre. Crec que no em deixo res. I diu ser una famosa periodista de cinema als EUA i novel·lista. Durant les tres hores de classe ha tingut temps d'explicar-nos tot això i els seus viatges a Uganda, Mèxic, l'Amazones... on ha investigat la màgia i el xamanisme i practicat el surf. Té un web, la primera entrada del Google. Si la voleu veure amb un vestit floral naïf preciós, entreu-hi. Pareu atenció al vol dels seus cabells i a la llista de "novels in progress", per tant, no publicades. Si ella és novel·lista jo sóc conductora. Mira, un dia o altre jo també me'l treuré el carnet... puc afegir-ho ja al currículum?!

Aquest cap de setmana hi ha hagut visita... o semi-visita. El Xavi ha passat per aquí amb el Miguel. M'ha ensenyat Le Marais de nit i la casa del Carles Costa. Hem celebrat una soirée catalana entre francesos i amb Fangoria de fons. I hem anat al Troisième =). I no vull parlar d'aquell kebab... se'm regira l'estòmac de pensar-hi!

La resta del cap de setmana, com sabreu, me l'he passat parlant per l'skype, ara que tots heu decidit modernitzar-vos i posar webcàmeres arreu. Per les noves tecnològies i per parlar amb la néta, som-hi!

Fa una setmana que vaig obrir el compte. No he rebut la targeta de crèdit, encara. Estem a dia 5 i visc com a final de mes... Com sigui sempre així...! Però m'han donat l'AGAUR, la beca de la Generalitat... I si no s'ha endut els diners el Millet, un dia d'aquests me l'ingressaran.

El francès va tirant. Alguns dels propietaris dels locals del barri ja no em fan el canvi a l'anglès i no em demostren que saben quatre paraules en espanyol que resulten ser italià. Ja he entès que cal parlar en català però tancant molt la boca i posant la veu greu i viril, com si parlessis per ràdio. I sí, avi, ja intentaré parlar "doucement". Per què sempre m'ho heu dit en francès, a casa?

Soirée catalana. Sí, hi havia pa amb tomàquet, xoriç... i llimes, rom, bretzels... Jo crec que més aviat era una soirée internacional.

Emploi du temps. Per avui les coses estan així.

Pinten dos dies de 9h a 21h.

12., 13. i 14.

Tenim els pompiers al barri i tot el veïnat a la finestra, guaitant què passa. Els bombers són molt molons i han entrat al carrer en direcció prohibida. Com que és tard i ja saben que no dormim perquè tots tenim el cap a fora, els cotxes i motos que volen entrar a Chappe en la direcció que toca i es troben amb la sorpreseta del camió i la super escala de cara giren cua tan sorollosament com poden. Marxa enrera i mig pneumàtic a terra. No ho saben fer tranquil·lament. Clar que, en aquests carrers, pot ser que, sense "fotre-li gasto", el cotxe no tiri perquè les pendents no són per riure.

Això de tocar la botzina no deu ser tan necessari, penso jo. Però es fa igual. Si la vida és teatre i espectacle, imagineu a París.

Ja tinc compte corrent francès. I vaig haver de córrer molt per fer-lo. Aquell dia teníem inscripcions a tallers de francès per a estrangers a la U i va tocar fer cua i triar una de les supermúltiples opcions sense entendre gaire quines diferències hi havia entre elles. En arribar a casa per agafar la documentació vaig adonar-me que la propietària havia oblidat adjuntar un document dels que havia demanat. Encara vaig haver de córrer més per aconseguir-lo, fotocopiar-lo... Però ara ja està, ja tinc número per a transferències internacionals, carnet de la biblioteca, d'aquí a una setmana la targeta de crèdit i d'aquí a tres, la Imagine R per al metro.

Tinc un mig brouillon d'emploi du temps. De moment, només aniré a la U tres dies. I seguits, que si toca fer escapada o rebre visites jo tinc pont cada setmana. Se superposen "Hist. des théories esthétiques", "Aspects de l'oeuvre d'art", "Analyse des images photograp.", "Pano. du video art", "Textes critiques et films", "Nouvelles esthètiques en arts du spectacle vivant", "Promotion de l'évènement", "Esthétique de la communication", "Art et vie", "Territories de l'imaginaire"... El que deia, que només en tinc un mig esborrany.

A l'internet que no rutlla s'hi han afegit una cisterna que perd aigua (ja arreglada) i un endoll molt important: el de la cuina. Ara cal tenir la nevera connectada al menjador i la rentadora, que va quedar-se a mig fer quan es va espatllar l'endoll, pren l'aigua de l'aixeta de la cuina. Crec que la propera visita dels bombers al barri no trigarà massa en arribar. I serà per un curtcircuit.

Bombers chappers. Chappe va ser l'inventor del telègraf òptic, un màstil que s'avistava des de molt molt lluny i que, segons la posició dels braços articulats que tenia a l'extrem, transmetia un missatge o altre. Jo crec que els bombers avui s'hi han apuntat perquè això d'aixecar l'escala sense acostar-la a cap finestra...

Només pot ser per fer-se veure de lluny.