Del 50. al 52.

Deixem-nos de tonteries. El més important ha passat avui: he descobert quin era el problema de l'internet. La Khadi, després d'un mes i mig de viure en aquest pis i jo manifestar que tinc problemes amb el nostre wifi, ha baixat del seu pis per provar de connectar-ho ella. Jo ja no hi tenia cap esperança, ho havia provat tot: alterar IPs, reinstal·lar els drivers del wifi, accedir a la configuració del router...

La senyora s'ha posat el meu dell a la falda, ha tancat totes les finestres i ha entrat a les connexions inalàmbriques. Ha teclejat la contrassenya i... voilà, "status: connected" i "signal strength: excellent". Què passava? Doncs que la contrassenya que ella m'havia donat el primer dia estava equivocada, que abans va la data de naixement que el seu nom de soltera. Per aquest estupídissim error s'han fet rics els de yoigo, he perdut cabell i hores de son, he estat tractada com una criminal wifística que destirotava a tota la companyia free i vaig haver de comprar una "clé usb" on configurar una xarxa wifi. En resum, que aquesta setmana recupero els 28 euros de l'usb quan el retorni i que no hi ha qui em pagui el patiment, les hores d'espera descarregant vídeos i pdf's, trucades "caigudes" de l'skype, etcetera, etcetera.

I els mesos de lloguer, pagats trinco-trinco i ni una disculpa.

La nit d'ahir a chez Ana i Richard va anar molt bé. Va ser una marató de crêpes i converses des de les 7 de la tarda a les 6 del matí. Ens queda descobrir si les dues torres que es veuen des de l'habitació de l'Ana són o no les de Notre Dame. Porra i aposta feta: un sopar al japonès. Irina, prepara't.