Oh! là! là!

...dius quan entres a l'apartament de la Juliana. Una cantonada, al boulevard Voltaire. Refait à neuf, amb gust. Dues habitacions i un menjador-cuina que fa el nostre apartament sencer, quasi. Hi ha un balcó que fa la volta a tot el pis i a la punta pots sentir-te com a la proa del Titanic mais sobre unes onades d'asfalt. 2.200 euros/mois (oh là là, là là!).

Tot i el pressupost, en mig d'un wok boníssim, ha aparegut une petite souris -moníssima- a sobre dels mobles encara per col·locar del pis de la Juliana. Ha estat molt divertit empaitar la criatura. Encara no sabem del cert si ha escapat per una de les sis portes al balcó del menjador.

Per acabar d'arrodonir-ho, m'he fet la valenta. J'ai pris un velib' pour rentrer à la maison. Pobre Caspar, quina paciència! No hem arribat a casa, només prop de Gare de l'Est. Jo no sé de què serveixen les palanquetes del volant i, en comptes de frenar, paro el cop amb el cos o amb els punys, contra n'importe quoi. Demà diran"oh! là! là!" quan hem mirin la mà... Crec que, ni amb tots els glaçons de la nevera, arreglarem el meu dit tort.

Si no escric res en uns quants dies

1) és que no en tinc ganes

2) tinc la mà dreta massa fotuda per fer-ho.