Dossier 1.

Començo a entendre les hores d'estudi com un goig. D'acord, em poso a escriure blogs... Però per escriure una estona també cal que les circumstàncies siguin agradables, temps i paciència... a no ser que sigui per fer un post incendiari com el de no fa gaires dies. Avui vindré a explicar una mica el mateix, però des del costat positiu.

Em té una mica preocupada. L'Aziza ha marxat fa estona i encara no ha tornat. Havia preparat el sopar per a ella i el Malik (jo, co-productora, i he posat involuntàriament els tomàquets i potser alguna cosa més que no he detectat). A la cuina hi passen les hores les dues amanides, una... carn amb salsa i dos panadons. I les copes, la fruita i l'aigua amb gas fan de bodegón a la tauleta de la seva habitació. Però què coi! No sabeu com n'estic de bé.

M'he fet una deliciosa truita de jeunes pousses d'oignon* -deliciosa no perquè jo sigui bona cuinera... és deliciosa perquè és la meva truita preferida!-i unes patates fregidetes i dauradetes. He rentat els plats sentint la música de l'habitació. No em cal posar el volum gaire alt, tranquils... Tot sense presses i sense sentir veus altes i fortes, televisors...

Ara, no sé per què, tots els matins -fins les 16h- hi ha dos nens al pis. Són fills d'algun familiar que no m'ha preguntat si m'importa sentir com piquen a la meva paret o porta, els seus rampells... A vegades em ve de gust posar un annonce dient que llogo la meva habitació a grups de heavy que busquin local i així tornar-los-la i ajudar-me a pagar els taps i el loyer. Tornant als enfants terribles, crec que l'Aziza els cuida... perquè diria que ja no surt a fer classes. Només a encàrrecs amb la seva nova identitat de senyora de. I si és senyora del senyor la cosa porta a que el senyor passi aquí totes les nits.

Però ara m'he fet una tetera gegant d'Earl Grey, tinc llet i nesquik... i hores de silenci i tranquil·litat per endavant per avançar en lectures i acompanyar-me amb una mica de música.

La nit és el millor moment del dia.

*Alls tendres. No penseu que els francesos posen supernoms als seus plats... Si a la patata ja li diuen pomme de terre, només que barregin tres ingredients en una recepta ja en tenen per fer una carta desplegable al restaurant.