Dies

S'acaba la primera setmana de la rentrée. Feia pànic tornar a la Universitat, especialment si la Université és "un aparcament de quatre plantes permanentment okupat" on hi fa fred i hi ha taules i cadires destartalades partout que fan nosa i que quan les necessites -he vist més d'una classe amb gent asseguda al terra- no saps ben bé on trobar. A algunes cadires els falten culs, a d'altres esquenes. D'altres tenen les potes doblegades com si un presoner fugitiu les hagués forçades. Ballen. I no hi ha ni una sola llum càlida. A algunes hores, no hi ha ni una sola llum. Però el que més pànic fa no és la setmana de rentrée: és la següent. Tots tenim exàmens, treballs. Ens preguntem com ho portem, diem que ens fa una mica de por escriure en francès.

He tornat al meu piset. La meva companya ha fet una compra comparable a la de "la russa" del pis de l'Emma a 2n. Molts ous, ampolles d'aigua, ALbergínies, melons, cremes de formatge, pasta... No hi cabem a la cuina. Si els que van veure la compra de "la russa" i els que saben com és el meu pis s'intercanviessin els cervells, entendríeu per què mereix explicar-se la gesta al blog. I bé, no m'importa tenir el pa a l'habitació (total, si el deixo a l'armariet desapareix... com la melmelada de figues i les barretes de cereals) però, si vous plait, voldria una mica de lloc pels meus formatges i compotes a la nevera. Si ho he de tenir a l'habitació no pararé de menjar formatge per evitar que se'm faci malbé.

Això em passa per no fer carta als Reis: espai a la nevera, que no desaparegui el meu xampú i el meu Palmolive SPA, el meu menjar... i una IP que funcioni també quan ells es connecten al mòdem amb cable per baixar-se música i posar-la a tot drap quan intento dormir o fer feina (no faig res més, vaja). En aquesta casa, qui paga no mana. Duc uns taps del tren Barcelona-París permanentment posats.

Demà he de ser d'hora a la U(niversité). Hi he quedat amb les companyes de Promotion per unir el treball i imprimir-lo plegades. El que n'he pogut veure... no es mereix cap 10 (i penseu que aquí la puntuació és sobre 20). He llegit unes línies sobre "públic a qui va dirigit el 1r Salon des Professionnels du Cinéma": té pinta a estúpida invitació-presentació del saló, sense cap dada, cap argumentació de quin públic, com i per què. "Le 1^er Festival du cinéma, souhaite donner à son observatoire une réelle mise en abîme, l‘art cinématographique se fera ressentir dès l’entrée du Festival où notre visiteur devenu spectateur sera totalement absorbé par notre vision du cinéma!". A algú li han vingut de gust uns ganxitos, galetes destorrades i un got de llimonada del LIDL?