Començo a entendre les hores d'estudi com un goig. D'acord, em poso a escriure blogs... Però per escriure una estona també cal que les circumstàncies siguin agradables, temps i paciència... a no ser que sigui per fer un post incendiari com el de no fa gaires dies. Avui vindré a explicar una mica el mateix, però des del costat positiu.
Em té una mica preocupada. L'Aziza ha marxat fa estona i encara no ha tornat. Havia preparat el sopar per a ella i el Malik (jo, co-productora, i he posat involuntàriament els tomàquets i potser alguna cosa més que no he detectat). A la cuina hi passen les hores les dues amanides, una... carn amb salsa i dos panadons. I les copes, la fruita i l'aigua amb gas fan de bodegón a la tauleta de la seva habitació. Però què coi! No sabeu com n'estic de bé.
M'he fet una deliciosa truita de jeunes pousses d'oignon* -deliciosa no perquè jo sigui bona cuinera... és deliciosa perquè és la meva truita preferida!-i unes patates fregidetes i dauradetes. He rentat els plats sentint la música de l'habitació. No em cal posar el volum gaire alt, tranquils... Tot sense presses i sense sentir veus altes i fortes, televisors...
Ara, no sé per què, tots els matins -fins les 16h- hi ha dos nens al pis. Són fills d'algun familiar que no m'ha preguntat si m'importa sentir com piquen a la meva paret o porta, els seus rampells... A vegades em ve de gust posar un annonce dient que llogo la meva habitació a grups de heavy que busquin local i així tornar-los-la i ajudar-me a pagar els taps i el loyer. Tornant als enfants terribles, crec que l'Aziza els cuida... perquè diria que ja no surt a fer classes. Només a encàrrecs amb la seva nova identitat de senyora de. I si és senyora del senyor la cosa porta a que el senyor passi aquí totes les nits.
Però ara m'he fet una tetera gegant d'Earl Grey, tinc llet i nesquik... i hores de silenci i tranquil·litat per endavant per avançar en lectures i acompanyar-me amb una mica de música.
La nit és el millor moment del dia.
*Alls tendres. No penseu que els francesos posen supernoms als seus plats... Si a la patata ja li diuen pomme de terre, només que barregin tres ingredients en una recepta ja en tenen per fer una carta desplegable al restaurant.
Hola "pomme de terre"!
ResponEliminaTu amb les pommes de terre i jo amb l'amanida de meló amb tonyina... bé, tot allò que m'agrada posar-hi. Sóc a la Acadèmia i hi tinc davant meu una súperriallera,jajaja, profe. Fem una reunió però amb el plat a taula. no fos cas que perdem les bones costums.
Com la webcàmera???? SORT que em vas salvar!
A veure si en un altre moment ens conectem. Ara et desitjo una BON PRRROOOOFFFFIIIITTTT!!!!
PETONASSOS
la tieta i padrineta jejeje